SIN TI
David Monllau ha escrito “Poema de Amor” y yo, mirando el Ebro, contemplo las cañas viajar hasta el mar
y me siento parte de esta historia de amor, rogando en el río que no me abandone nunca.
Poema d’amor
Segons com lo temps val molt,
segons com viure és pesat.
Val molt més un moment amb tu
que tota una eternitat.
Si l’amor que sento per tu
jo el pogués convertir en llum,
no es faria mai més de nit
i el sol es fondria en fum.
I per favor et pregaré
que no m’abandonis mai,
sense tu sóc com les canyes
que baixen pel riu avall.
L’emoció que jo tinc per tu
té gust d’esperança, il·lusió,
també té tast de passió
que per al sexe és millor.
I és que tinc en l’ànima endins,
tu l’has fet profunda i tan gran,
que no crec hi hagi cap déu
tan immens com el meu cant.
SENSE TU-AN
SENSE TU-PO
SENSE TU-CO1
SENSE TU-CO
SENSE TU-AR2
SENSE TU-AR1 i SENSE TU-CO
Poema d’Amor. David Monllau (Amposta, 1940)
Pagès de les Terres de l’Ebre, ha viscut sempre a Amposta. Un vers seu diu: “No sóc home de lletres, no escric
mai per concursos, simplement dic el que penso del mode que em sé expressar”